NIT DE LA CREMÀ
“Que retorne eixa nit feta fòc, de conjurs i d’aquelarres. Quan entre trons i socarrres, tot nos deixe poc a poc.Quan plorarem tots els plors, i nos
doldrem de tots els dols. I serà eixe sentiment indeleble testament: d’una espurna, d’un caliu, vindrà un alé renadiu, un encenall de goig viu. Tornarem a posseir lo renunciat: de l’albada ritual i sensitiva vindran colors, perfils, eufonies, tot rossent, tot vibrant i sublimat. Durem lo cor abrinat, la sanc altiva. Viurem reals, ensomis i utopies. I rebujant melengies, retornarem a l’enyor, al replanell de l’espera, sabent que de tant d’am
or vindrà un atra primavera”
Tret de l’artícul ‘Crida per a Falles’ de la revista‘Lletrafaller’ de Març de 2010.
En ell l’escritor Obduli Jovaní descriu a la perfecció eixos sentiments contradictoris, de tristor i d’alegria, de passat i de futur, que sentim els fallers quan nostra Falla s’entrega a les flames…. al menys per a mí.
