NO QUEDA LO DIT, SINO LO ESCRIT. EL LLIBRET DE FALLA

Hui, 23 d’Abril, Sant Jordi. Hui es celebra el Dia Internacional del Llibre. Fon triat este dia per la coincidència de la mort dels escritors Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Garcilaso de la Vega (encara que pareix ser que no fon exactament així)…. partint l’idea originària  d’esta celebració del escritor valencià Vicent Clavel Andrés per allà el 1925. Hui en dia és una conmemoració per a fomentar la llectura, l’indústria editorial i defensar la protecció de la propietat intelectual.

Hui vullc sumar-me a tots aquells que defensen la Cultura del Llibret en les Falles fent-li l’homenage que mereix esta tradició que algunes comissions aconseguixen pujar a la categoría de llibre: verdaderes peces de coleccionisme que no son més que retalls de cultura valenciana.

Els llibrets de falla conformen un archiu lliterari, sociològic, polític, llingüistic i històric de nostres inquietuts com a poble. En ells es reflectix el barri, la ciutat, la Comunitat, l’Estat i el món.

Ha patit la censura eclesiàstica, la dels polítics i les autoritats, la de la dictadura. Ha segut company de camí de la transició, de les llibertats democràtiques, de les reivindicacions…. És notari d’una realitat canviant, és un acta, un dietari que conté documents que poden servir per a reconstruir nostre passat més recent.

Contenidor irrenunciable, perque si no fora així no seria ‘llibret’, de l’explicació i relació de lo que conte la falla: manifestació de lliteratura popular que ha perpetuat l’ús del valencià sense interrupcions; superant moltes vegades el menyspreu, l’indiferència, la censura politíca, la problematisació normalisadora… en definitiva el desconeiximent d’una realitat popular.

Hui pareix que el llibret de falla està consolidant-se des de l’evolució física i de continguts; des de la participació en ells de figures de renom lliterari, social, artístic i atres ámbits; des del recolzament d’institucions públiques i privades i pel manteniment al llarc del temps del tradicional  Concurs de Lo Rat Penat i de la més recent convocatòria de la Conselleria de Cultura.

Este testimoni escrit durant llargues époques fon pràcticament l’única forma d’expressió pública de la llengua dels valencians degut a la reticència del seu ús per part de les capes benestants de la societat. D’esta manera i referent ad este tema Josep Mª Bayarri en ‘L’elogi al Llibret de Falla’ present en el llibret de la falla dels carrers Erudit Mayans, Pintor Salvador Abril, Avguda. José Antonio i Sant Valer de l’any 1945 presentava ya la següent qüestió:

¿Cavallers, qui ha dit que no

se pòt escriure i parlar

en valencià net i clar,

com sempre, en esta ocasió?

Per nòstra satisfacció

L’autoritat que treballa

Per guanyar esta batalla

De la pau, al pòble va,

I es plau de que en valencià

Siga el “llibret de la falla”

Així puix per a finalisar voldria mostrar el meu màxim respecte i admiració cap aquelles comissions falleres que dediquen extraordinàriament el seu esforç físic i econòmic en la realisació de un digne ‘llibret de falla’ que perpetúe un any d’història colectiva.

~ por jvmarco en 24 abril 2012.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: