PARA LA LIBERTAD SANGRO, LUCHO, PERVIVO…(Homenage a Vicent Almela en música de Serrat)

Vicent Almela i Caballé és un d’eixos artistes de dilatada trayectòria que és admirat per varies generacions d’amants de les falles. “Contra gustos no hay disputa” i el seu estil progressa des de que comença a fer falles i s’establix en unes llínees senzilles totalment reconegudes per l’espectador que contempla unes obres que rebujen lo superflu per a centrar-se en la crítica, en el cas de les majors, o la didàctica en infantils, acompanyades de gran calitat en l’eixecució i una paleta de colors que recorden al seu “Mediterràneo”.

“Fa vints anys que diu que fa vint anys que té vint anys”.. i es que Vicent naix en 1955 i es cria en el barri del Carme de nostra ciutat. En l’infància comença la seua fascinació per les falles quan a l’eixida de l’escola passa irremediablement per la plaça de Na Jordana per a vore si  havien dut alguna nova peça de la falla…”y a todas horas la iba a ver porque yo amaba a esa mujer de cartón piedra”.

L’inquietut artística el du a estudiar en l’escola d’Arts i Oficis en la modalitat de decoració. Sent “un soñador de pelo largo” colabora en el tallers dels German Sánchez, Alfredo García i Josep Pascual “Pepet”, per a en 1973 arrivar al convenciment de dirigir la seua vida professional cap a les Falles quan entra a treballar i formar-se en el taller d’Alfredo Ruiz.

“Cada loco con su tema”  i és en 1976 quan planta la seua primera falla infantil per a Bolseria – Tros Alt; per a quatre anys després, en 1980 debutar en la secció especial infantil en la plaça del Pilar i plantar la seua primera falla gran  en Josep Benlliure – Travesia del Teatre.

“No escojas sólo una parte, tómame como me doy” ,  d’una extensa producció de falles que van des de la participació en secció especial en els anys 1999 i 2000 en la falla Benicalap i en 2001 en una espectacular obra per a la plaça de la Mercé, que tornaria a fer en 2003, i en 2005 en Na Jordana colaborant en el proyecte “Carme, t’estime”. Moltes son les falles que ha fruït de la seua obra a banda de les nomenades: Castelló – Sogorp,  Trinitat – Alboraia, Sant Vicent – Periodista Azzatti, Marqués de Montortal – Josep Esteve, Nau – Bonaire, Serrans – Pça del Furs, Regne de Valéncia – Sant Valer, Sant Antoni de Chirivella, Actor Mora, Progrés – Teatre de la Marina, Joaquim Navarro – Carrícola, Micer Rabassa, Salamanca – Conte d’Altea, Albacete – Marvá, Cervantes, Mistral – Murta, Portal de Valldigna… És destacable per a l’història la falla de 1988 per a Espartero perque és la primera que introduix en la seua elaboració el suro blanc de manera important. Continua plantant falles fins que en 2012 decidix no realisar més falles grans després de la de la Plaça del Dr. Collado.

Des de llavors es dedica a les falles per a “Esos locos bajitos” , per als chiquets, on es troba realment cómode fent una labor personal plasmant unes falletes inédites, pensades, ben acabades, sense excessos i per a fruir-les tant menuts com majors: Verge de Lepant, Mestre Gozalbo, L’Alguer, Pizarro, Camí Nou de Picanya, Pça de la Reina, Ciutat de l’Artiste Faller i destacant Ceramiste Ros i Cuba –Lliterat Azorín en secció Especial son comissions on Vicent demostra el bon quefer en infantils només.

També té una gran producció en fogueres i colabora com a dibuixant en varies publicacions, sent també creador de “Patufet” per al Turista Fallero…. I es que Vicent, com diria el poeta Antoni Machado….”hace camino al andar”

“Para la libertad sangro, lucho, pervivo…” , Vicent no tan sols destaca en la seua faceta professional i artística…. Vicent és una de eixes persones de les que ú es sent orgullós de conéixer. El ser conseqüent tant en els pensaments com en els actes és una constant en la seua vida. Persona desinteressada en els demés que mai diu que no si li demanes consell o ajuda. Molt bon conversador… en privat (en públic diriem que progressa adequadament) té gran capacitat per a empatisar facílment en les persones.

Preocupat per tot lo que li rodeja i per la societat en la que ens ha tocat viure es rebela contra les injustícies socials descarregant en les seues falles una crítica politic-social actual, mordaç i directa; mentres per mig de les infantils es preocupa en transmetre els valors de compromís i solidaritat que ell atresora.

Vicent es considera un privilegiat perque pot viure de lo que més li agrada, de u dels millor treballs del món: de fer falles

~ por jvmarco en 3 mayo 2016.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: